Entrevista de Morosito a Mondosonoro:
1. Com neix i es desenvolupa la banda fins arribar a «El Fil Invisible»? Morosito neix l’any 2010, al barri de la Prosperitat de Barcelona. Al principi donàvem alguns concerts de petit format, amb una veu i una guitarra espanyola (Javier Martinez `Moro’ i José Luís Blanco ‘Sito’), en els quals feiem versions de temes dels grups amb els que havíem gaudit sempre, com Triana, Pata Negra , Kiko Veneno, Mártires del Compás, Los Delinqüentes, Muchachito Bombo Infierno, etc …, amb ells trobem la complicitat d’un públic que escoltava la mateixa música que nosaltres i ens divertíem moltíssim. En aquells dies vam començar a incorporar en el repertori algun tema propi i la banda va créixer amb baix elèctric (Jaume Fité) i calaix (Guillermo Roldán). Poc després es va incorporar a la guitarra (Edu Flores) i una segona guitarra espanyola (Chito Perona) i seguim ampliant el repertori de temes propis. En molts concerts comptàvem amb la col·laboració d’altres amics músics (José Flor, Carlitos Mateos, Antonio Blanco, etc) i la banda podia canviar substancialment d’un concert a un altre. Quan vam tenir el material necessari varem decidir registrar-lo en estudi amb Nacho López, però al mateic temps marchen dos dels membres, la segona guitarra espanyola i el calaix, per dedicar-se a projectes personals. Va ser llavors quan la formació es va consolidar, incorporant definitius, a l’calaix (Manel Cabello), segona guitarra espanyola i cors (Mario Roca) i percussió (Flor Inza). Així mateix, Nacho López i Manel Cabello capitanejar el so i la producció d’aquest primer disc de Morosito, «El Fil Invisible».
2. Fins a quin punt La Prospe té a veure amb la proposta de Morosito? La veritat és que molt. El barri de la Prosperitat és un dels tretze barris que integren el districte de Nou Barris de Barcelona, i es caracteritza per tenir un dels teixits associatius i veïnals més grans de la ciutat. Hi ha molta gent amb molt art i moltes ganes de compartir-lo. Tenim una escola de circ, actors, músics i, sobretot, molta gent anònima que amb el seu esforç desinteressat aconsegueix molt més que aquells que ocupen càrrecs públics i cobren per això. Ha de ser un dels barris de la ciutat on s’organitzen més esdeveniments, en la seva immensa majoria autogestionats. Fa anys es va publicar un article fantàstic al magazine d’El País que van titular «El barri dels prodigis». Nosaltres ens hem criat aquí i tenim la sort de comptar amb molts amics que ens ajuden a créixer musical i emocionalment.
3. Com componeu les cançons, tots junts, la lletra d’una banda, la música per un altre ..? En la composició de les cançons se sol partir d’una línia harmònica inicial, una melodia que et ronda al cap durant dies i que vas deixant macerar. Normalment has de tindre una idea clara del que vols explicar i vas construint els versos a mesura que avances en tot el paisatge musical que vols explorar. A vegades tens versos inacabats sense musicar, que encara no són cançó, guardats pels calaixos esperant el seu moment. No cal lluitar amb les cançons, sinó fer-te amic d’elles. Les cançons són màgiques i, de vegades, molt cabrones. Al local d’assaig es construeix, s’arregla i tots aportem el que sabem per donar-li el color i la textura que volem.
4. Quina importància li doneu a les lletres de les cançons en relació a la música? i què voleu transmetre amb elles? La música i la poesia, o les arts escrites en general, per separat, són meravelloses. Però quan pots conjugar ambdues en una sola és realment emocionant. Fer cançons és un art molt antic i nosaltres ho fem el millor que podem i sabem. Les lletres són molt inportantes en la mesura que són el vehicle, juntament amb la música, per connectar amb les emocions del que les escolta. Això és el realment important.
5. Què heu volgut mostrar al disc, tot el que teníeu compost, el que més us agrada ..? Hi ha material que no és al disc i que formarà part del següent si la sort ens acompanya. En el «Fil Invisible» hem registrat una col·lecció de cançons que toquem en els nostres concerts fa temps i que teníem la il·lusió de portar a l’estudi. Ens movem dins de la rumba, el rock, el pop, el reggae, el funky i creiem que les cançons del disc mostren una mica de tot això, és clar, passat pel nostre filtre particular.
6. L’estil de les cançons estava clar? L’estil de les cançons parteix d’una idea clara però, per sort, és susceptible de transformació. L’aportació de cada un dels membres és molt important i ve determinada per tot el seu recorregut musical, la seva creativitat, el seu estat emocional, per tots els discos que ha escoltat i per tots els discos que escoltarà.
7. Hi ha alguna o algunes cançons que creieu que us representen més o menys o de la qual estigueu més contents de com ha quedat? Estem molt contents amb tot el disc i, com els fills, ens volem totes les cançons per igual perquè les hem’parido’ nosaltres. No obstant això, pel que fa a la producció, «El deixant infinita» és un tema del qual estem força orgullosos. D’altra banda, quant a concepció del tema, «Puntes d’espina» és la cançó que reflecteix més fidelment la personalitat de Morosito.
8. Què tal tenir un productor de la fama mundial com Manel Cabello? Ha influït en el producte final del disc? Doncs estàvem entre Emilio Estefan i Manel Cabello i al final ens decantem per Manelillo perquè no hi ha avions de rodalies a Miami. D’altra banda, a Manelillo el volem molt més i és tan viciós com nosaltres. Parlant seriosament, un autèntic luxe comptar amb Manel a la banda i en la producció. El resultat final ha estat producte d’esforç i afecte a parts iguals. La direcció en la producció de Manel Cabello juntament amb Nacho López ha estat decisiva.
9. El disc és actual, o ja teniu nous temes per gravar? El disc és actualíssim però, com parlàvem anteriorment, hi ha material que no s’ha inclòs en el disc i que estarà probablement en el proper. Seguim treballant en la composició de més cançons.
10. Els amics estan perquè toquin al teu disc? Els amics estan sempre, per això són amics. Comparteixen la vida amb tu i quan et proposes fer un treball amb il·lusió i des de l’afecte hi ha lloc per a ells. Hi ha una energia molt especial quan treballes amb gent que vols, que enriqueix tot el que fas. Si a sobre tenen el talent que tenen, llavors és un luxe.
11. Us fa mal que us digui que us sembleu a Mártires del Compás o els Delinqüentes? En absolut. En tot cas és un afalac perquè són dues bandes extraordinàries a les que admirem i que ens han fet gaudir molt. Morosito té influència d’ells i de la música que, probablement, els ha influenciat a ells de la mateixa manera, rock, flamenc, etc ..
12. Per a qui sense conèixer-digui: «Un altre grup rumbero», què li diríeu? Doncs que us convidem a escoltar el nostre disc ia venir a algun dels nostres concerts. Si, és veritat que flirtegem amb la rumba però, moltes vegades, estem tant de temps en altres terrenys com amb ella. A nosaltres el que ens agrada és la música i no sempre mengem el mateix.
13. Com veieu el panorama per a algú que comença a tocar a Barcelona ?. Tema de locals d’assaig, locals per tocar ..? Doncs no serà, probablement la millor època de la història. Locals d’assaig cal però cal buscar-los, i en la majoria d’ocasions són cars i no disposen dels mitjans que ajudarien a treballar més a gust. Pel que fa a sales per tocar en directe, doncs bé, aquesta crisi que s’han inventat, l’iva i el Crist beneït no ajuda per a res. Abans hi havia més sales i no havien de patir tant per sobreviure.
14. Quina música sonaria a la furgoneta en una gira de Morosito? Doncs de Miles Davis a Camarón passant pels Amaya, tot dependrà del que estigui més a prop de la ràdio i es faci respectar.
15. Muntar una bona festa en directe és l’objectiu principal d’un concert de Morosito? El primer objectiu és que el públic gaudeixi amb la nostra música i s’oblidi durant una estona dels problemes que ens acompanyen com els lloros als pirates, de l’atur, de la Merkel, de si un meteorit pot caure a la terra i deixar-nos com un crom de picar, etc. Si després s’organitza una bona festa, llavors som els oncles més feliços del món. Nosaltres posem tot l’esforç perquè així sigui.
16. I a partir d’ara, què passarà amb Morosito? Doncs passarà de tot. Això acaba de començar i tenim moltes ganes de compartir-ho amb tots vosaltres.